Una nova rúbrica per avaluar

Després de la primera experiència amb les rúbriques, tenia pendent de crear-ne una per avaluar una activitat d'aula. Vaig decidir aplicar-la per avaluar una activitat d'expressió oral del nivell Bàsic 1 (primer bloc del nivell A2 segons el MECR).

En aquesta activitat els alumnes havien de compartir una festa o celebració del seu país, regió o ciutat. Prèviament havien d'haver-ho preparat a casa per poder explicar la festa a classe, amb tota la informació que creguessin important. Fins i tot podien portar material de suport (fotografies, banderes, etc.). Un cop a classe, els vaig  repartir en grups de quatre o cinc, procurant que no es repetissin nacionalitats a cada grup, perquè la diversitat fos més gran.

Què havien de fer els alumnes?

• En el grup: 

1. Individualment, havien d'explicar la seva festa a la resta de companys del grup i, si portaven materials complementaris, mostrar-los-hi.
2. Després, havien d'organitzar-se perquè cada alumne pogués explicar resumidament la festa d'un company a la resta del grup-classe. 
3. Els alumnes havien de buscar semblances i diferències entre les festes dels membres del grup.

• Al grup-classe: 

1. Individualment, havien d'explicar resumidament la festa d'un/a company/a del grup. Després de l'exposició els altres alumnes podien fer preguntes.
2. Cada grup havia d'explicar les diferències i semblances entre les festes que acabaven d'explicar.

• Finalment:

1. Després de totes les exposicions, els alumnes havien d'explicar quina festa els agradava més i per què.

Què volia avaluar en aquesta activitat?

En primer lloc, volia veure quina era la dinàmica dels alumnes en els grups, és a dir, si participaven activament, si hi feien aportacions o es limitaven a escoltar, i si cooperaven amb la resta dels membres del grup en les tasques assignades.

En segon lloc, m'interessava veure quina informació transmetien, referent a la festa d'un/a company/a del grup, i quina qualitat tenia aquesta informació.

En tercer lloc, volia avaluar la correcció general de les exposicions, sobretot referent al vocabulari, a les estructures i a la comprensió d'allò que explicaven.

Finalment, m'interessava veure com eren les seves exposicions en relació amb la fluïdesa i al temps que necessitaven per parlar.

La rúbrica que en va resultar va ser la següent.

Una primera conclusió d'aquesta pràctica és que dissenyar una rúbrica porta feina. S'ha de tenir molt clar què es vol avaluar. A partir d'aquí cal desenvolupar els descriptors. Suposo que quan es comença en aquesta tasca costa buscar els termes adequats i és necessari buscar moltes inspiracions en altres rúbriques. És el que em va passar. No sabia com començar. Però, de la mateixa manera que vas agafant pràctica, aquesta tasca va resultant més fluïda. Vas adquirint nous conceptes i paràmetres, fins que crear les rúbriques no porta tantes dificultats. Això sí, de moment, com qualsevol cosa nova, comporta dedicar-hi temps.

Pel que fa l'aplicació a l'aula, crec que és important tenir interioritzada la rúbrica i els seus descriptors per poder agilitzar l'avaluació. Si no, es perd molt temps mirant a cada ítems quina avaluació li correspon, sobretot perquè de vegades els límits entre una nota i l'altra pot resultar molt poc distant. En el meu cas, per no gastar tant de paper, vaig decidir tenir una única còpia de la rúbrica i anar anotant les avaluacions en un full a part. No crec que aquesta sigui una bona opció quan es comença a utilitzar aquest recurs, perquè el ball de papers amunt i avall és feixuc. I el temps, que el marquen els alumnes amb les seves intervencions, és en moltes ocasions massa just.

És clar que la rúbrica és una bona eina que ens pot facilitar l'avaluació dels alumnes, però caldrà treballar-hi per anar avesant-nos a aquest nou recurs. Ens l'hem de fer nostra, fer-la a la nostra mida, adaptar-la a les nostres necessitats i, després de tot aquest temps i de tot aquest esforç, ja l'haurem incorporat al nostre dia a dia com la cosa més natural del món.